Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
La seu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va acollir, el passat 16 de juny, l’acte de presentació del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS). Es tracta d’un projecte impulsat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) amb vocació d’esdevenir un espai de participació i col·laboració dels metges i metgesses amb professionals de diverses disciplines, tant sanitàries, com d’altres que, tot i no ser estrictament mèdiques o assistencials, tenen cada dia més presència en el diagnòstic, terapèutica i prevenció de malalties (bioenginyers, bioinformàtics, biofísics, biòlegs, titulats en biomedicina o ciències ambientals, bioquímics, etc.). L’acte va comptar amb la participació de professionals de formació diversa que van exposar projectes concrets de col·laboració que es troben actualment en marxa. Tots van coincidir a augurar un futur ple de reptes i d’oportunitats en què el treball interdisciplinari serà cada cop més necessari i imprescindible.
Dr. Jaume Padrós, president del CCMC i del CoMB
En aquesta línia i tal com va afirmar a la presentació de l’acte el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i del CCMC, Jaume Padrós, el GIPS neix amb la voluntat de ser “una iniciativa fructífera per als metges i per a la resta de professionals que treballen en l’àmbit de la salut”, en un moment en què “la societat i la sanitat catalanes necessiten flaixos d’esperança” i en què “cal compartir valors i adaptar-los a les necessitats actuals”. La pandèmia de COVID-19 ha deixat al seu darrere una greu crisi sanitària, social i econòmica, però alhora, tal com va recordar la doctora en Física aplicada i flamant presidenta de la comissió gestora del GIPS, Clara Prats, la pandèmia també “ha estat l’accelerador de moltes altres coses i ha posat en evidència la necessitat de treballar de manera col·laborativa”.
Clara Prats, doctora el física i presidenta de la comissió gestora del GIPS
Prats va destacar que aquest treball interdisciplinari, que ja fa anys que es palpa als centres sanitaris i que ha donat lloc a tecnologies que ja són una realitat (com el diagnòstic per la imatge, els quiròfans robotitzats, la impressió 3D o l’enginyeria de teixits), necessita un impuls que ajudi a “superar les barreres de llenguatge i certs prejudicis” que encara existeixen. Es tracta, segons Prats, d’un “treball amb un objectiu comú que requereix respecte, confiança, humilitat i honestedat” per part de tots els professionals que hi participen. Cap disciplina no disposa ni de la capacitat ni del coneixement per resoldre-ho tot.
El metge traumatòleg i membre de la comissió gestora del GIPS Ferran Fillat va donar pas a la intervenció del director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Josep Samitier, qui va aprofundir en la idea de la necessitat de “trencar fonteres per resoldre problemes”. En una conferència que va titular Transdisciplinarietat: 21 lletres per un nou món, Samitier va posar exemples de diferents àmbits de recerca amb aplicacions en salut en els quals ja s’estan trencant els límits de disciplines específiques, com, per exemple, la nanotecnologia: “Quan anem a l’àmbit del més petit, ja no sabem si estem fent física, biologia o enginyeria”, va afirmar. “També l’estudi del càncer requereix un abordatge extremadament complex que exigeix coneixements biològics i químics, però també de física o d’enginyeria”, va afegir.
Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), durant la seva conferència
Samitier va recordar que els avenços en salut que seguiran venint de la mà de tecnologies com, per exemple, la reprogramació cel·lular, la creació de models humanitzats in vitro, la realitat virtual, la impressió 3D, la intel·ligència artificial, la robòtica o la nanotecnologia han de servir, en definitiva, per fer front als nous reptes en salut, i molt especialment, al que té a veure amb un canvi radical del concepte d’envelliment.
Experiències de col·laboració d’èxit
La sessió va continuar amb una taula moderada pel cirurgià general i membre de la comissió gestora del GIPS Ramon Vilallonga, en la qual es van presentar dues experiències de col·laboració interdisciplinària que ja s’estan duent a terme amb èxit a Catalunya. Núria Montserrat, bioenginyera de l’IBEC i també membre de la comissió gestora del GIPS, va presentar el projecte de desenvolupament de teixits Bioprinting, a través del qual estan treballant en la creació d’organoides, i que compta amb la col·laboració de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Els organoides són microòrgans que reprodueixen bona part de les propietats dels òrgans reals i que permeten estudiar i comprendre el desenvolupament de malalties. Els avenços en aquesta tecnologia obren unes possibilitats enormes, però també plantegen implicacions ètiques que requereixen una reflexió específica de professionals experts. En aquest sentit, el director de l’OCATT, Jaume Tort, va posar sobre la taula el pas d’un model clàssic, basat en la donació altruista d’òrgans per al seu trasplantament, cap a un altre model molt més complex que “pot obrir la porta a la mercantilització de les substàncies d’origen humà”. Un dels grans reptes serà, per tant, pensar com es garanteix la sostenibilitat del sistema, així com l’equitat i l’accessibilitat per part dels pacients.
D'esquerra a dreta, Núria Montserrat, bioenginyera de l’IBEC; Jaume Tort, director de l’OCATT; Alfons Carnicero, enginyer biomèdic, CEO i cofundador de la start up Able Human Motion; Mark Write, fisioterapeuta i especialista en tecnologia de l’Institut Guttmann; i Ramon Villalonga, membre de la Comissió Gestora del GIPS, moderant la taula
La segona experiència va arribar de la mà d’Alfons Carnicero, enginyer biomèdic, CEO i cofundador de la start up Able Human Motion, i de Mark Wright, fisioterapeuta i especialista en tecnologia de l’Institut Guttmann. La col·laboració entre ambdós equips i la Universitat d’Heildelberg ha permès treballar en el desenvolupament d’un exoesquelet de nova generació per a pacients lesionats medul·lars. que, no tan sols té un cost molt inferior (aproximadament un terç del cost dels exoesquelets habituals), sinó que, a més, és molt més lleuger (redueix el pes a la meitat) i requereix, per tant, molt menys esforç per part del terapeuta. Aquest prototip, que ha estat provat amb un centenar de pacients, “és més accessible i permet una rehabilitació més intensa i més eficient”, segons va explicar Carnicero.
Presentació dels grups de treball del GIPS. D'esquerra a dreta: Clara Prats, Marc Pérez Pey,enginyer industria; Iolanda Jordan, metgessa pediatre; Georgina Vidal, enginyera biomèdica; Maria Visa, enginyera de disseny industrial; i Núria Gavarra, biofísica
Per acabar l’acte, Clara Prats va presentar els grups de treball amb els quals s’estrena el GIPS i els professionals que els coordinaran, tots ells membres de la comissió gestora:
El GIPS està obert a la participació de tots aquells professionals, les tasques i funcions dels quals estiguin relacionades de manera directa o indirecta amb la salut de les persones i que vulguin formar-ne part. Les inscripcions es poden fer a través del formulari habilitat a l’espai web del GIPS.