Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica aquí per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies.
Pots acceptar totes les cookies prement ACCEPTAR o configurar les preferències.
Acceptar totes Rebutjar totes
Enregistrar preferències i tancar Tornar
El treball en xarxa entre equips de professionals i organitzacions sanitàries i l’impacte que aquest model té, tant en la millora de la qualitat assistencial com, també, en la satisfacció dels professionals, l’optimització dels recursos i la generació de coneixement, va ser l’eix temàtic de la 23ª Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). Sota el títol Fem xarxa: compartim per millorar la salut de les persones, la trobada professional va tenir lloc el passat 18 de juliol a Puigcerdà, en el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull i en col·laboració amb l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer).
Al llarg de la jornada, es van presentar una dotzena d’experiències concretes de la mà de professionals que hi estan participant de manera directa. El programa va incloure iniciatives de col·laboració de diferents àmbits assistencials i territorials.
La inauguració de la jornada va anar a càrrec del president del CCMC i del Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), Ramon Mur; el coordinador mèdic d’AUCer, Enric Subirats; la responsable de formació d’AUCer, Maria Josep Puente, el director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Miquel Abrantes; i el director general adjunt de L’Hospital de Cerdanya, Grégory Guibert.
El tret de sortida va ser la conferència inaugural del director de l’IBEC (lnstitut de Bioenginyeria de Catalunya), Josep Samitier. La història d’aquest centre de recerca d’excel·lència està marcada, des dels seus inicis, l’any 2005, per l’esperit col·laboratiu, tant pel que fa al moment de la seva creació com al desenvolupament dels projectes de recerca que s’hi duen a terme. El treball en xarxa, a escala nacional i internacional, a través de plataformes i nodes amb altres centres de recerca, universitats, empreses, etc., “forma part de l’ADN de l’IBEC”, va destacar Samitier.
Treball en xarxa des de la gestió clínica
Moderada per la directora d’Urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol i membre de la Junta de Govern del CoMB, Anna Carreras, en aquesta taula inicial es van donar exemples de com innovar els models organitzatius per tal de superar la fragmentació i afavorir una planificació i gestió que integrin de manera estratègica el concepte i la visió del treball en xarxa.
La directora assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat (APiC) de l’Institut Català de la salut (ICS), Elisabet Descals, va destacar que l’atenció primària ha de ser el “pal de paller” per impulsar la col·laboració i la coordinació dins del sistema de salut, no tan sols per la seva proximitat i coneixement del pacient i de la comunitat, sinó també per la seva capacitat de connexió amb els diferents serveis sanitaris i socials. Va recordar que ja hi ha molts exemples de treball en xarxa al territori on l’AP es coordina amb l’atenció hospitalària, la intermèdia i la salut mental. “Hem de treballar junts, però sobretot, hem de pensar junts”, va afirmar.
Per a la directora assistencial de l’Hospital de Sant Pau, Xènia Acebes, les claus de l’èxit del treball en xarxa i dels projectes col·laboratius són “el temps, l’energia i la generositat”; mentre que els principals obstacles en són “els egos i les creences limitants”. Acebes va presentar el funcionament de diferents xarxes clíniques en les quals participa l’Hospital de Sant Pau com a hospital de referència. Per exemple, el servei de cardiologia que, des de l’hospital barceloní s’estén al llarg dels hospitals de l’eix de la C-16 (Mútua de Terrassa, Althaia de Manresa i Hospital de Berga) i que permet compartir la unitat d’imatge cardíaca, protocols i mobilitat de professionals. Acebes també va presentar i valorar les experiències en xarxa entre els hospitals de Sant Pau i Dos de Maig de la Unitat Geriàtrica d’Aguts (UGA) i de diferents serveis mancomunats, com cirurgia general i cirurgia vascular.
La integració de serveis socials i sanitaris és un dels grans reptes del sistema. La directora operativa per la transformació de l’atenció intermèdia del Departament de Salut, Mireia Llonch, va posar èmfasi en la necessitat d’un “model més transversal per vèncer la fragmentació interna” i va destacar l’aposta de Salut perquè recursos experts en geriatria i cures pal·liatives estiguin presents a tots els nivells assistencials amb l’objectiu, entre d’altres, de millorar l’accés i la gestió de llits a l’atenció intermèdia i la millora de l’hospitalització a domicili. Llonch va destacar experiències més enllà de l’àmbit metropolità en què l’atenció primària ja està gestionant bona part dels ingressos a la intermèdia.
“Per al SEM, el treball en xarxa no és una opció, és una necessitat”, va afirmar la directora d’operacions del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, Núria Casalé. Malgrat que l’activitat del SEM es basa en atenció puntual a partir d’alertes espontànies, són fonamentals els circuits de col·laboració amb tots els agents que integren l’atenció continuada del pacient. Casalé va fer esment especial de la taula de fragilitat integrada pel SEM i equips de geriatria.
Treball en xarxa des de l’atenció primària
La metgessa de família i membre de la Junta del CoMB Beatriu Bilbeny va presentar la segona taula del dia, en què es van donar a conèixer els resultats de quatre experiències de treball en xarxa a l’atenció primària que s’adapten a la població i recursos de diferents territoris. Tres dels equips formen part dels Centres de Salut Integral de Referència (CSIR) sorgits a partir de la iniciativa CAIROS del Departament de Salut.
Des d’Osona, la metgessa de família de l’EAP Vic Sud Marta Serrarols va presentar el model d’atenció primària amb integració social que es desenvolupa en aquest CSIR. Serrarols va defensar la necessitat de potenciar els lideratges compartits, les governances locals i l’aposta pel treball en xarxa amb ajuntaments, entitats, voluntariat, etc. Com a punts clau de millora del sistema, va apuntar l’atenció a la complexitat, la transició entre dispositius i l’atenció al domicili i va avançar el projecte en xarxa del seu equip per fer que el procés de valoració de la dependència sigui realment un procés assistencial en lloc d’un procés merament administratiu.
Sobre la base del model col·laboratiu UBA3 (Unitats Bàsiques d’Atenció que incorporen la figura de l’admnistratiu a la unitat tradicional de metge i infermera), l’EAP 11 de Setembre de Lleida (també CSIR) du a terme un projecte per millorar l’accessibilitat, reduir la burocràcia i incrementar la satisfacció de pacients i professionals. El model COMFIA-UBA3 busca, a través de la revisió diària de les demandes optimitzar temps i recursos. El metge de família José María Palacín va explicar que la valoració de la demanda en menys de 24 hores i la resolució de tasques de gestió per part de l’administratiu (40% de demandes es resolen sense intervenció sanitària) permet limitar la demora per visita a 48 hores i oferir visites presencials de 20 minuts. A més de millorar la resolució en primera visita, s’han reduït les derivacions innecessàries a especialistes d’hospital.
La gerent d’APiC de Girona de l’ICS, Ester Fages, va presentar un projecte de col·laboració entre l’atenció primària i l’hospitalària per millorar el diagnòstic precoç d’apnea obstructiva del son, una patologia que té grans repercussions de salut i que és la primera causa de derivació a Pneumologia. La inciativa va sorgir de la sospita fonamentada d’infradiagnòstic i comença com a prova pilot (2014-16) i, més endavant, continua com a projecte de recerca finançat amb fons europeus (2021-24). A partir d’un cribratge poblacional i del disseny d’un circuit entre AP i hospital (que permet la validació diagnòstica del pneumòleg a través d’una plataforma digital), la detecció de casos va passar del 5% al 19,5% (més a prop del 25% recollit a la literatura), molts dels quals asimptomàtics. La llista d’espera per a polisomnografies de l’Hospital Trueta es va reduir fins a complir els temps de garantia recomanats. El següent pas és l’adaptació del projecte al dia dia, més enllà del marc de l’estudi.
Per cloure la taula, Lydia Orselli, cap d’atenció a l’usuari de l’EAP Sardenya de Barcelona (també seleccionat com a CSIR), va exposar el rol de l’assistent clínic, un perfil per al qual fins ara no hi ha formació reglada, però que aquest equip ha incorporat plenament. Orselli coordina un equip de 15 administratius, 10 dels quals estan formats com a assistents clínics. A més de les tasques habituals com la gestió d’agendes, aquests professionals disposen de perfil propi per accedir a les històries clíniques (sempre amb traçabilitat i d’acord amb un protocol avalat pel metge i amb el consentiment del pacient) i mantenir-les actualitzades. Un estudi comparatiu va permetre detectar millores en el seguiment dels pacients amb hipertensió i amb diabetes que pertanyien quan dins de l’equip hi intervenia l’assistent clínic.
Treball en xarxa des de diferents àmbits assistencials
La pediatra de l’ABS Almacelles-Hospital Arnau de Vilanova i vicepresidenta del COMLL, Maria Chiné, va moderar la darrera taula del dia, on es van presentar quatre experiències col·laboratives per millorar la qualitat assistencial en àmbits específics.
L’Hospital de Berga no disposa d’UCI, però el projecte CRITIC.Cat ha permès acostar aquest servei al pacient crític del Berguedà, gràcies a l’ús de tecnologia que permet la connexió remota a temps real entre el servei d’urgències de Berga i l’UCI de l’Hospital Althaia de Manresa. El director assistencial de l’Hospital de Berga, Òscar Bernadich, va explicar que això ha fet possible passar de la comunicació telefònica entre professionals a un sistema que permet compartir la imatge del pacient, proves, història clínica, etc. La connexió telemàtica des del box de reanimació d’urgències de l’Hospital de Berga a la sala de metges de l’UCI de Manresa és un exemple d’optimització de recursos i treball en equip que s’ha traduït en millors tractaments, reducció de trasllats evitables, més satisfacció professional i, també, en una via de retenció de talent per a un hospital comarcal com el de Berga.
La incidència del càncer augmenta, però també ho fa la supervivència i, per tant, el nombre de pacients oncològics que requereixen seguiment i tractament a prop del domicili. Laia Llobera, metgessa internista de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), ubicat a l’Hospital Germans Trias i Pujol, va presentar el treball en xarxa que connecta aquest centre amb hospitals més petits de la seva zona d’influència (Mataró, Calella. Esperit Sant i Badalona) i que permet compartir professionals (incloent-hi desplaçaments físic) i coneixement (per exemple, a través de l’accés als comités de tumors). El projecte permet la derivació del pacient des de l’ICO a l’hospital més proper al domicili a través d’un circuit dissenyat específicament per a cada centre. “Ho fem de manera pactada amb el pacient i amb la garantia de què, si ho requereix, disposarà d’una via directa de retorn que no passarà per urgències”, explica Llobera.
La intervenció de la metgessa de família del Consorci Sanitari Integral (CSI) i membre de la Junta de Govern del CoMB Gemma Férriz va posar l’atenció en la docència i en la formació dels metges residents. “Si el futur passa per treballar en xarxa, necessitarem professionals molt ben formats”, va insistir. A més d’alertar del dèficit acumulat de metges especialistes que pateix el sistema, Férriz va lamentar que, mentre hi ha xarxes que funcionen en l’àmbit assistencial, no passa el mateix amb la docència: “Podem moure pacients i professionals, però, en canvi, no podem moure els residents”.
Va cloure la taula Mònica Povedano, neuròloga de l’Hospital de Bellvitge-IDIBELL i també membre de la Junta de Govern del CoMB. Povedano va presentar el pla que han dut a terme un equip multidisciplinari al territori de la Gerència Territorial Metro Sud de l’ICS, en col·laboració amb una associació de pacients, d’acompanyament al pacient amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Aquest pla, que és únic a l’Estat, té l’objectiu d’acostar el terciarisme (unitat superespecialitzada de l’hospital) al territori, especialment a l’atenció primària, per donar atenció a uns pacients molt complexos, amb un elevat grau de dependència del terciarsime. “Hem fet formació, hem creat guies per a la sospita diagnòstica i el maneig dels pacients”, explica Povedano. “Fins i tot hem aconseguit agendar visites a l’AP des de l’hospital terciari”, celebra.
La presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va presentar la metgessa i directora de l’eHealth de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Marta Aymerich, que va participar a la jornada amb la conferència Trencant el sostre de vidre: el cas clínic de les dones en la ciència.
L’expresident del CoMB, Jaume Padrós, va presentar l’escriptor i periodista Màrius Serra, encarregat de tancar la jornada amb la conferència Acronímia: el joc de la sigla.
La cloenda de la 23ª Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica va anar a càrrec de l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra; el secretari general de la Universitat Ramon LLull (URL), Ramon Vilar; el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, i la presidenta d’AUCer, Maria Àngels Terrones.